Pinzellada Biogràfica.

Si me pregunten per quin personatge històric del mon nàutic tinc preferència, me decanto per L’ Horaci Nelson (Norfolk, 1758 - Golf de Cadis, 1805) entre els mariners anglesos. Es va enrolar en l’Armada real des dels dotze anys, navegant al vaixell d’un oncle seu; als vint era ja capità de navili. Va participar en importants combats navals, com la presa de Còrsega (on va perdre un ull, 1774) i la Guerra de la Independència contra les Tretze Colònies britàniques d’america del Nord (1775-83).

Però va ser en les guerres contra la França revolucionària en les que es va convertir en un símbol d’heroisme per als britànics: en aquelles guerres va assolir el grau d’almirall, va ser ennoblit (baró el 1798 i vescomte el 1801) i va trovar la seva amant, Lady Hamilton, relació que va durar fins a la seva mort, de la que mai es va amagar en públic i que fou molt criticada a Londres.

Batalla de Trafalgar amb les tropes angleses

Aliada Espanya de França en aquell moment, Nelson es va distingir el 1797 en la batalla del cap San Vicente contra la flota espanyola i en el fallit atac a Tenerife (en el qual va perdre un braç). Ja al comandament d’una esquadra, no va arribar a temps d’impedir que Napoleón sortís del port de Toló, però el va perseguir per tota la Mediterrània fins a enfonsar la flota francesa a Abukir (1798), deixant aïllat a terra a l’exèrcit napoleònic i frustrant així la campanya d’Egipte.

Nelson va deixar la marina francesa extremadament debilitada i es va convertir en un heroi nacional per al seu país. Des de llavors, la França napoleónica va haver d’acontentar-se amb l’hegemonia continental, limitant-se a combatre el domini britànic dels mars ocupant aliats que disposessin d’una flota: primer Dinamarca (a la qual Nelson va derrotar a Copenhague el 1801) i després Espanya.

En aquest segon cas, Nelson se li va assignar el buc HSM Victory i va haver de fer front a un esquadra hispanofrancesa manada per Villeneuve i per Gravina, que planejava la invasió de la Gran Bretanya. L’esquadra es va dirigir a Amèrica en una maniobra de distracció, però Nelson la va perseguir creuant dues vegades l’Atlàntic i, després d’una primera escaramussa davant el cap Finisterre, la va seguir fins a Cadis, on l’almirall Villeneuve s’havia refugiat oblidant l’objectiu d’envair les illes Britàniques.

En una memorable batalla davant les costes del cap de Trafalgar (1805), Nelson es va imposar a una força superior gràcies als errors de Villeneuve i a l’ardor que va aconseguir imprimir als seus homes, si bé va resultar mortalment ferit de bala quan la sort de la batalla ja era decidida. ( si portes medalles al damunt, et converteixes en objectiu llaminer )

El Victory va anar llavors remolcat a Gibraltar, amb el cos de Nelson a bord, conservat en un barril de brandy de Xerès, el seu cos va ser enviat a Londres i va ser enterrat a la catedral de Saint Paul amb tots els honors.

Curiosament, existeix el conyac “Napoleón”, però no he trobat cap brandy amb el nom del nostre protagonista, potser a Can Grau...

Lluis Ferrés