Vexil.lologia
Aquest passat mes de Juliol en mig de manifestacions per l’estatut i celebracions futbolístiques, ha estat força habitual veure penjades en balcons i finestres de tot Catalunya una bona pila de banderes, senyeres i altres draps de diferents colors, alguns per identificació amb els esdeveniments recents, altres per que calia que s’eixuguessin.

Aquesta diversitat de banderes recorda a la majoria d’embarcacions locals on conviuen la bandera catalana amb l’obligatori “pabellón nacional” La vexil·lologia és una branca de la heràldica, disciplina auxiliar de la història, que estudia les banderes en tots els sentits.
Banderes, senyeres, pavellons, estendards, gallardets i grímpoles, de diferents mides i diverses formes, han contribuït en la comunicació entre vaixells com a única manera posible fins l’aparició de la ràdio.
Encara avui s’utilitzen les banderes en diferents àmbits nàutics, com ara les regates de vela o la senyalització de perills puntuals, fins i tot a les platges onegen grans banderes per informar als indiferents banyistes de l’estat de la mar.
Pel que fa a les embarcacions d’esbarjo, els navegants, quan entren en aigües d’altres estats hissen a estribord i a sota de la primera creueta (en el cas dels velers) una bandera del país que visiten, aquesta sol ser de unes mides molt més reduïdes que el pavelló nacional i s’anomena bandera de cortesia.
Els vaixells de guerra, des de l’antiguitat hissen la “bandera de combat” en el moment d’entrar en xafarranxo. A casa nostra, una part d’embarcacions llueixen la bandera de guerra de la marina catalana, constituïda per 3 barres d’atzur sobre camp de plata en diagonal (la dels periquitos a 45º), va ser l’estàndard de l’almirall Roger de Llúria, des de que el rei Jaume II disposà que totes les naus catalanes l’enarboressin com a pavelló distintiu, reservant la quadribarrada pel vaixell reial.
Un cas semblant és l’embarcació reial anglesa, on porta la bandera del regne unit que tots coneixem i la resta de súbdits britànics naveguen amb una bandera de fons vermell amb la “Union Jack” dins una quarta part superior d’aquesta.
En creuers clàssics i de mides considerables provinents d’alguna associació nàutica centenària o amb molta solera, arboren a dalt del pal una grímpola amb l’escut del seu club.
La bandera de senyals més coneguda del mon es la anomenada “ Jolly Roger“ , la bandera pirata: calavera i dues tíbies sobre fons negre, era hissada per requerir a altres embarcacions que s’aturessin per ser abordades per a qualsevol finalitat, des del control o inspecció fins al freqüent saqueig.
Si la víctima fugia o entaulava un combat, els pirates o corsaris hissaven un gallardet o bandera allargada de color vermell que significava “sense treva” i mort garantida per a tota la tripulació del vaixell abordat.
Aquest procediment, està magistralment relatat per Hergé, el creador de Tintín en el llibre “El secret de l´unicorn”.
Lluis Ferrés
<<Tornar



