Sant Oblidat!

Antigament, a la nostra costa, es venerava a Sant Erasme de Formia més conegut a casa

nostra per Sant Elm, patró de mariners i navegants. Aquest Sant va ser un fenomen digne

d’entrar al llibre Guiness dels rècords:

Segons la llegenda, en començar les persecucions de Dioclecià, Sant Elm va ser cridat

davant el jutge i per judici que avui en dia en diríem “ràpid” fou colpejat i torturat fins que

li van rebentar les venes. Davant la serenitat del sant, va ser llençat a una fossa plena de

serps i cucs i li vessaren a sobre oli bullent i sofre. Resistia tot pregant Déu, I una

tempesta va dispersar els seus botxins. Llençat de nou a la fossa de les serps, un àngel

l’alliberà. Sant Elm continuà el seu ministeri, però el nou emperador, Maximià, tornà a

emprendre la persecució. Novament arrestat, fou de nou banyat en oli bullent, li van

vessar metalls fos a la boca per a fer-lo callar i fou tancat en una bóta plena de claus,

puntes i vidres, que es va fer rodolar i estimbar des d’una muntanya.

Un àngel, de nou, va salvar el sant. llavors li arrencaren les dents amb tenalles, el

lligaren a un pal i el van coure en unes graelles. Li tragueren els ulls i les ungles i el van

lligar a uns cavalls que l’arrossegaren. Salvat de nou, Sant Elm va fugir al Mont Libano,

on uns corbs li portaven l’aliment. Va tornar a ser capturat i l’emperador el va fer cobrir de

pega i cremat... però va sobreviure.

Tancat perquè morís de gana, va tornar a ser alliberat miraculosament. Va passar el

temps i tornà a ser capturat i torturat, ara a Il·líria, on havia predicat. Aquí va tenir lloc el

martiri definitiu: els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o

cabrestant. Encara hi ha una variant que diu que, alliberat per enèsima vegada, va morir

en pau set dies després, a Formia, on l’havia portat un àngel.

Aquesta pinzellada ens acosta doncs al coneixement de la vida i miracles del que ha

estat el patró tradicional dels navegants a la costa catalana, però que de mica en mica

ha estat substituït per Sant Pere, patró dels pescadors, constructors i reparadors de

xarxes de pescar i mestres d’aixa, entre altres patronatges o a la Mare de Déu del Carme

patrona de la gent del mar.

Ah! també era invocat per a protegir se dels còlics i malalties intestinals, o sigui que ben

mirat també el poden tenir com a recurs la gent que un cop ja embarcats i lluny de port,

s’adonen conte que s’han oblidat d’agafar les pastilles pel mareig.

 Lluis Ferrés

<<Tornar